Els mercats de venda no sedentària –abans coneguts com a ambulants– van ser la primera fórmula de comerç a Catalunya –també evidentment en altres contrades– i es van convertir en la llavor de molts municipis, viles i pobles, ja que alguns es van formar al voltant d’aquests mercats a l’aire lliure. A la zona dels Pirineus, la referència és la Seu d’Urgell, un mercat convertit en andorrà per a molts. Els dimarts i els dissabtes, els carrers de la ciutat alturgellenca s’omplen de cotxes i de persones vinguts del Principat. “És un dels mercats més grans del Pirineu. No hi ha cap mercat com aquest a prop. El que més en destacaria és el producte artesanal i que es tracta d’un mercat tradicional”, indica el president de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU), Ramon Ferrer. Per què vénen tants andorrans a comprar-hi? “Tinc la sensació que és perquè Andorra és una vall tancada, i aquí els andorrans es relaxen molt. Baixar a la Seu té molt d’encant per a ells, però també hi ve gent de Sort o de la Cerdanya. A més, en el mercat predomina l’essència”, assegurava Ferrer.
Agafar el carro, el cistell, una bossa i passejar amb la idea de fer un tomb per les parades del mercat de dimarts i de dissabte. El carrer Major, la plaça del Mercat i el carrer dels Canonges estan plens de parades: de roba, fruita i verdura, de sabates, de parament de la llar, de perfums, de formatges i embotits, de bolets o de fruits secs. Els comerciants coincideixen a dir que la situació “ha empitjorat, tot i la visita de molts andorrans”, amb els anys i afirmen que una de les causes principals ha estat la crisi econòmica i també l’augment de la competència. A més, a l’hivern baixa molt el nombre de clients, perquè no hi ha tant producte casolà. “La majoria de productes són autoctons i a l’hivern els pagesos, és clar, no poden disposar d’aquests productes. Per tant, el mercat sempre s’omple de veritat a l’estiu”, comenta el president de l’UBSU, que hi afegia que “en el teixit comercial de la Seu ho tenim quasi tot, i no ens afecta com a comerciants la creació del mercat de la Seu. Jo sempre ho he vist de manera positiva per a nosaltres, ja que ens arriben persones de tots els llocs de Catalunya i també d’Andorra. Ens dóna moltes més possibilitats”, diu Ferrer.
Les parades de dimarts i de dissabte estan plenes de gent que mira i remena entre les munta-nyes de fruita, verdura i tot tipus de productes buscant el preu més econòmic. El comerciant prefereix la cita de dissabte, ja que “hi ha més gent, perquè la gran majoria de gent no treballa i, a més, crec que hi ha més andorrans dissabte. Sincerament, no notem cap diferència d’on és el client”. I quina diferència hi ha entre un mercat ambulant i els grans magatzems? Segons els comerciants és evident. “El tracte que donem nosaltres com a paradistes és molt important per al públic: tenim el tu a tu, mentre que a les grans superfícies el tracte és molt més impersonal.” I perquè no trobem a Andorra un mercat com aquest? “Potser perquè als que governen avui en dia sembla que els agradi més tenir un supermercat o un gran magatzem que no un bon mercat.” Hi van coincidir la gran majoria de paradistes.
Una volta pel mercat suposa moltes possibilitats de trobar-se andorrans, com el lauredià Esteve Pujol, que hi és assidu, junt amb la seva dona i les criatures. “Les persones que t’atenen són molt simpàtiques i és un mercat molt particular. No és com un gran magatzem, és diferent, molt diferent en molts aspectes”, comenta mentre explica les seves adquisicions. “Comprem productes frescos com verdura, carn, peix, fruita… el preu és molt millor el d’aquí que no pas a Andorra”. La família de Pujol visita el mercat tres vegades al mes i sempre hi fa una despesa que volta els 50 o 60 euros. “A nosaltres ens agradaria que n’hi hagués un a Andorra, perquè així gastaríem menys en benzina, però aquí a la Seu també trobem el bon temps i el somriure de la persona que ens atén”.
Un altre client assidu al mercat de la Seu és el Rafael Ventura, que hi va molt sovint amb la seva dona des d’Andorra la Vella. “Venim per passar-hi l’estona i per comprar-hi alguna cosa, perquè és una mica més barat. Comprem verdura, fruita i productes frescos perquè, això sí, a part del preu la qualitat és molt bona. D’Andorra hi ve molta gent; només has de mirar els cotxes que hi ha d’allà”. Mentrestant, JPV –així vol que sigui anomenat–, d’Andorra la Vella, és tot un expert en les seves compres al mercat de la Seu, però precisa que no hi baixa mai a l’hivern: “Hi vinc una vegada a la setmana, cada dissabte, tot i que a partir d’ara no vindré més, perquè arriba l’hivern i no hi ha productes del país. Hi vinc per comprar productes de la meva terra, per passar el dia i distreure’m. Aquí trobo productes frescos i bons que em duren tota la setmana sense problemes”. I el preu? “No m’importa que sigui mig euro més barat, però compro uns ous a un pagès d’aquí, un enciam i un pa que em dura tota la setmana…, i també formatges a l’Eugeni i productes del Cadí. A Andorra aquests productes no els trobo i aquesta qualitat encara menys… I que sàpigues que en aquesta vida només ens queda una cosa… menjar bé!” JPV només compra aliments; la roba l’adquireix al Principat. “Normalment gasto de 30 a 50 euros cada dia de la setmana que vinc.” I un cop arriba l’hivern marxa tres mesos cap a Mèxic, i allà sí que no trobarà els productes típics de la terra.
Una manera de sortir de la rutina i de fer un volt. Per això mateix, Esteban Ortega i Ana Jiménez, de Santa Coloma, visiten el mercat de la Seu. “Comprem fruita, alguna peça de roba i també verdura. Els productes són molt més frescos, però no molt més barats que a Andorra. La qualitat es paga”, manifesta la parella colomenca, que només hi ve una vegada al mes, encara que passen tot el matí entre parada i parada. “Aquí podria ser que fos una mica més car pel fet d’haver d’agafar el cotxe, però a nosaltres ens ve de gust, per sortir una mica i fer una volta en un lloc diferent als que ja estem acostumats pel dia a dia”. I troben a faltar un mercat com aquest a Andorra? “És clar que sí, tot i així, aquests productes que nosaltres comprem aquí els podem trobar en altres grans magatzems del país, encara que allà és molt més car, sens dubte, i a més a més no són productes frescos”.
Una vegada transcorregut el matí i omplert el cotxe de tota mena de productes, retorn cap a casa. I comença també la recollida dels paradistes, cap a dos quarts de dues del migdia, amb preferència per als pagesos. Tots es consideren “el canal degà de distribució”. Sempre tenen dos dies fixos a la setmana, totes les setmanes de l’any, en un mateix lloc. Un món diferent i alhora especial.
42.508891
1.542137